Tresors botànics: un passeig entre la tranquil·litat, la natura i les flors

El nostre inici va ser al pati. Primer vam pensar en fer fotos sobre alguns arbres o flors, però no vam aconseguir trobar cap que ens agradés així que ens vam dirigir cap a l’hort, on gairebé no hi havíem estat mai,  teníem la esperança de trobar-hi alguna planta interessant.  Una vegada vam arribar-hi, ens vam trobar moltes flors de tota mena i de molts colors diferents (unes més acolorides que altres), així que vam començar a fer fotos de les que més ens agradaven: una blava que per a nosaltres transmetia tristesa, una de color violeta ens donava una imatge de misteri i finalment una de color vermell la més cridanera de totes.

Però deixant això de banda volem destacar una flor groga ja que totes les plantes al seu voltant estaven pansides o no tenien un color alegre, però aquesta en concret era l’única que destacava pel seu color. Aquesta flor ens va transmetre esperança, ja que tot i que totes les flors al seu voltant estaven “deprimides” aquesta va ser l’excepció i va tirar endavant mostrant esperança i superació (la qual cosa considerem que és un missatge important per a tots els estudiants).  Una vegada vam acabar de fer fotos a l’hort, però, abans de tornar a classe, vam descobrir un jardí a prop de la biblioteca on hi havia un arbre molt gran envoltat de flors que ens va recordar una família. Amb aquesta sensació de felicitat, vam tornar a classe per començar a escriure aquest article.